Sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la literatura: visca els sabers apresos com a instruments conceptuals! (i 4)

26 set.

Força de les seqüències que hem elaborat en els manuals del Projecte Eines solen acabar amb una activitat com aquesta: «Reviseu i, si cal, reescriviu la crítica, llegiu-la als companys de classe i debateu-la entre tots». Formulada d’aquesta manera o de manera semblant, és una activitat crucial: una invitació a elaborar una interpretació i una actualització col·lectives del text objecte d’estudi. En aquest sentit, una bona part de les seqüències de la part de literatura estan concebudes perquè l’alumnat pugui afrontar aquesta activitat final amb un bagatge conceptual raonablement sòlid:

a. Coneixements (informatius, contextualitzadors, interpretatius, etc.) transmesos per l’ensenyant i pel llibre de text, a més dels que s’obtinguin de fonts bibliogràfiques o webgràfiques, amb el guiatge imprescindible del professor o la professora, que és qui ha d’orientar l’alumnat sobre la fiabilitat i la necessitat dels materials.

b. Formulació, resolució i discussió de qüestions pertinents a la comprensió del text, amb la intenció que els alumnes puguin dur-ne a terme una interpretació personal acceptable.

Algunes de les idees bàsiques que sustenten aquesta proposta les poden retrobar vostès, sàviament desenvolupades, a Ives Citton: Lire, interpréter, actualiser. Pourquoi les études littéraires? (París, Éditions Amsterdam, 2007). Del llibre d’Ives Citton, Raymond Michel n’ha fet una síntesi precisa i densa en l’article «Finançons les études littéraires» (Pratiques, 145-146, 2010):

a. De cada diàleg entre un lector/a i un text, en sorgeix una interrogació i una interpretació, de manera que la interrogació esdevé infinita.

b. Una interpretació en l’àmbit escolar confronta el món del text i el món del lector/a, i actualitza el text a partir de les diferències entre el context històric del text i l’actual de l’intèrpret: llengua, situacions sociopolítiques, mentalitat, etc.

c. Els textos s’estudien, no es llegeixen únicament. Estudiar un text literari en una classe consisteix a participar en la construcció del sentit d’aquest text. Aquest sentit que s’elabora no és donat pel text mateix, sinó que cal estirar-lo del text per mitjà d’una activitat interpretativa.

d. No s’ha de confondre lectura amb interpretació. El treball interpretatiu és lent i exigeix atenció, paciència i sistematització.

e. La interpretació escolar no és solitària, sinó que és una gestió col·lectiva que integra les diferències i formula qüestions que cal resoldre plegats (entre l’alumnat i el professorat). La interpretació escolar obre un espai de debat en què cada alumne/a pot formular les qüestions que per a ell/a són importants. Interpretar col·lectivament és una constitució d’una comunitat interpretativa, basada en el compromís participatiu, la racionalització comunicativa de tots els participants, i el reconeixement i la valoració de les diferències.

f. En la interpretació escolar hi ha innovació, és a dir, combinació de les idees que circulen sobre el text i que, selectivament, el professor o la professora ha posat a l’abast dels alumnes. No es tracta de retrobar alguna cosa ja feta ni d’inventar alguna cosa absolutament inèdita, sinó buscar un creuament del text amb una qüestió política, filosòfica, ètica o estètica que l’actualitzi.

Els meus alumnes, al final de la seqüència sobre La història de Leànder i Hero, van centrar la interpretació en quatre aspectes:

a. Una interpretació força condicionada per les anàlisis i les interpretacions dels textos crítics que jo havia triat: la interpretació moral del mite per part de Roís de Corella i el fracàs de l’amor no honest.

b. La importància de la meravella en el text de Roís de Corella, com si d’un text barroc es tractés.

c. La comparació entre la prosa «artitzada» de Corella i la prosa lacònica dels tuits als quals són molt aficionats la majoria dels meus alumnes, alguns dels quals van refusar la prosa de Roís de Corella, amb la violència verbal habitual amb què alguns alumnes refusen els «difícils textos antics»; però, alhora, també van refusar, com un inesperat efecte d’actualització dels «excessos» de la prosa corelliana, la misèria simbòlica d’una part de la prosa tuit que produeixen.

d. L’actualització del text de Roís de Corella; d’una part, l’impactant amor «total» (per dir-ho amb paraules seves) de la ficció i, d’altra part, la distància entre l’amor de la ficció i l’amor tal com el viuen o com voldrien viure’l. Em va agradar, especialment, la naturalitat amb què alguns alumnes acceptaven els esdeveniments de la ficció: una demostració esplèndida que, com a lectors, havien viscut el text com si fos real (una de les condicions del bon lector).

Atesa l’escassetat del temps escolar en l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura de Batxillerat, els alumnes van preparar les seves interpretacions fora de l’aula; cosa que no és, didàcticament ni formativa, gens greu, perquè a l’aula van poder confrontar les seves interpretacions i hi van poder desenvolupar una improvització argumentativa complexa, força més formativa i enriquidora que el laconisme i l’espontaneïsme dels tuits escolars d’opinió; en general, lingüísticament maldestres i poc substanciosos.

Joan Busquets Gasulla

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: