Gramàtica i escriptura

Aquest projecte té en compte, de manera prioritària, que una de les funcions de l’escola és construir un escriptor diferent del que es construeix en el medi social: un escriptor capaç de produir un tipus de text que té com a especificitat ser escolar. El text escolar es regeix per determinades regles: és una tasca individual o col·lectiva; ha d’acordar-se amb les instruccions que estableix el professor o profes­sora; està sotmès a una exigència normativa; el destinatari sol ser un o diversos membres del medi escolar; és avaluat, etc.

Hi ha tres nuclis forts que cal considerar en la formació de l’escriptor escolar en Secundària:

a)         La necessitat pedagògica que l’aprenent treballi els seus propis errors.

b)         La necessitat pedagògica que l’aprenent repari i reescrigui reflexivament, amb l’ajut del professor o professora o dels seus companys.

c)         La necessitat pedagògica que l’aprenent expliciti la reflexió metalingüística que ha dut a terme en les activitats de reparació i reescriptura.

Creiem que la formació de l’alumne com a escriptor ha de desenvolupar la seva capacitat per tornar al text inicial i reflexionar sobre el que ha escrit; és a dir, manejar tot el que ha après i triar els elements lingüístics i culturals necessaris per fer l’escriptura conceptualment més precisa i més ajustada al seu pensament i a la bona formació lingüística. En aquest sentit, millorar un text és fer-lo més dens, espesseir-lo. Ara bé, la densificació d’un escrit demana una capacitat d’anàlisi, un distanciament del text i una actualització de coneixements que no sempre són a l’abast de l’aprenent. Quan un alumne repara i reescriu es guia per intuïcions i pels diferents sabers (enciclopèdics, tipologicotextuals, gramaticals, etc.) que és capaç d’actualitzar en el text. Amb tot, algunes vegades no n’hi ha prou amb l’ac­tualització dels sabers perquè l’aprenent els pugui gestionar i, alhora, integrar-los a la tasca de repa­rar i reescriure, i cal l’ajut cooperatiu del professor o professora o dels altres companys.

La didàctica específica que proposem amb relació a l’escriptura s’organitza al voltant de tres eixos conceptuals. En primer lloc, la construcció d’un sistema de la llengua per mitjà d’una transposició didàctica que se centra en la relació entre els sabers savis produïts per les institucions científiques i els sabers transposats, és a dir, els sabers que cal ensenyar i els sabers efectivament ensenyats, que és a l’abast de l’aprenent en el Bloc de llengua. En segon lloc, l’ensenyament explícit del sistema de la llengua, que l’aprenent pot reforçar amb el Quadern de llengua. I finalment, la integració del sistema de la llengua en la producció de textos escrits en situació escolar i, per tant, en el procés de reparació i reescriptura.

Des del nostre punt de vista, l’ensenyament i l’aprenentatge de la gramàtica tenen per finalitat última la millora de textos. El text que l’aprenent escriu en situació escolar és, per definició, un text complet i no definitiu. En els casos que el professor o la professora corregeixen el text d’un alumne, la interac­ció que es genera pot ajudar-lo a afrontar la distància entre el text efectivament elaborat i el text ideal. Concebuda l’escriptura com un procés dinàmic, la correcció del professor és, potencialment, un punt inicial, ja que es projecta cap al futur, manifestant o suggerint tot el que l’aprenent pot aconseguir per mitjà de la reparació i la reescriptura.

A més a més, en cada una de les unitats dels diferents cursos, hi hem creat situacions escolars favo­rables al retorn reflexiu al text, de manera que l’alumne senti la necessitat d’introduir-hi variacions lliures, lingüístiques o enciclopèdiques, i d’aquesta manera generar pensament nou a través de la reescriptura. Per als aprenents, reparar i reescriure és d’una importància màxima en la formació de la seva competència com a escriptors, amb independència del grau de millora de l’escrit. Des del nostre punt de vista, l’aspecte crucial és la intencionalitat de la millora i els raonaments dels alum­nes sobre les seves decisions, indecisions i eleccions.

En la construcció de l’escriptor escolar donem la màxima importància a la reflexió lingüística i a la capacitat d’explicitar-la. La construcció del subjecte reflexiu és un objectiu essencial i, per aconseguir-lo, cal demanar als alumnes que explicitin el que han fet. Es tracta de fer explicar per aprendre mentre s’ensenya a explicar. Si l’aprenent verbalitza les seves idees, substitueix la tendència prescriptiva per la reflexiva. Ara bé, com que la relació reflexiva amb el llenguatge no és espontània, ha de tenir al seu abast l’ajut del professor o dels altres companys i informacions gramaticals explícites a les quals pugui recórrer segons les necessitats de cada escrit. La idea bàsica és que les activitats d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura, a més de regular l’estil expressiu de l’alumne, han d’afavorir-ne la presa de consciència del fet que l’articulació entre intuïció i reflexió és un component essencial de l’ús escrit de la llengua.

Moltes operacions de reparació i reescriptura són ràpides i inconscients i, per tant, difícils de controlar i d’explicitar. Alguns aprenents només tenen consciència d’unes quantes operacions i d’uns quants resultats; però també n’hi ha que, tot i tenir consciència de les operacions i dels resultats, no disposen d’un metallenguatge apropiat per posar-les de manifest. És probable, fins i tot, que la verbalització no aporti el coneixement detallat de l’esforç que ha fet l’alumne per solucionar un problema.

En resum, la correcció, la reparació i la reescriptura tal com les concebem se situen en un procés escolar que dóna la màxima importància a l’ensenyament sistemàtic dels conceptes de la disciplina, pel fet que és un coneixement necessari per poder-les dur a terme. La finalitat és, d’una banda, esta­blir lligams estrets entre l’ensenyament sistemàtic dels sabers lingüístics i l’apropiació d’aquests sabers per part de l’aprenent; i, de l’altra, adquirir estratègies i habilitats d’actualització i transferència dels sabers lingüístics a la producció dels seus escrits.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: