Tag Archives: activitats alumnes

Activitats de comprensió per a tots

5 març

La secció Comprenguem… de cada unitat didàctica està formada, indefectiblement, per un conjunt de textos. Aquesta quantitat de material obliga els docents a prendre decisions a l’hora d’elaborar la seva programació d’aula. La idea dels autors no és que es treballin tots els textos, sinó que, en cada cas, es busqui la millor manera d’acostar-se al gènere discursiu que vertebra la unitat didàctica.

Els usuaris dels materials ja hauran descobert que la selecció de lectures no obeeix a criteris de dificultat. No som del parer que l’atenció a la diversitat hagi de passar per triar textos fàcils o textos difícils. Per contra, les formes d’acostament als textos sí que ofereixen opcions d’adequar l’acció didàctica a la realitat de cada aula. En definitiva, tots els alumnes han d’arribar a ser competents al final de l’ESO i, per tant, no podem negar-los l’accés a tota mena de textos.

Avui, tanmateix, volem posar l’èmfasi en una de les estratègies d’aula que ens ha donat millors fruits: repartir les activitats de comprensió entre els aprenents de l’aula a través de la distribució dels textos. Així, un cop enllestides les activitats de l’Anticipem-nos-hi, podem planificar una sessió de treball a l’aula on cada alumne (o, encara millor, cada petit grup d’alumnes) dugui a terme les activitats de comprensió que tinguem previstes. L’avaluació d’aquestes activitats, en conseqüència, es converteix en una exposició/discussió a l’aula de cada una de les produccions, de manera que tot el grup s’enriqueix dels treballs parcials.

El Projecte Eines ofereix aquesta possibilitat en moltes unitats didàctiques:

a) La unitat 3 de 3r d’ESO («L’anunci publicitari») facilita que cada petit grup afronti el repte d’analitzar i interpretar un anunci gràfic i que, després, exposi els seus resultats als companys.

b) La unitat 3 de 1r d’ESO («El recital poètic») conté tres romanços amb una desena d’exercicis. Ens ha estat molt útil fer una breu lectura inicial dels tres poemes i dividir els alumnes de manera que cada un d’ells faci només les activitats relatives a un dels poemes. Aquesta organització té el valor afegit d’obligar l’alumnat a seleccionar aquelles preguntes que els corresponen.

La mateixa estratègia es pot utilitzar, per exemple, en el llibre de 2n d’ESO, en la unitat 5 («La carta al director d’un diari») o en la unitat 9 («La novel·la»).

Aquesta diversitat de textos i d’activitats ens permet traçar camins (uns cops convergents, d’altres divergents) per a la nostra realitat i convertir-nos en els conductors de l’acció didàctica. Hem de recordar que, en les activitats de comprensió i interpretació, és més important recórrer tot el camí un cop que no pas fer-ho parcialment un munt de vegades.

Joan Marc Ramos

La dificultat de moure les descripcions

22 febr.

Encara que el retrat es pot considerar un gènere discursiu en si mateix, el més habitual és situar les seqüències descriptives dins de textos més extensos. El fet d’aïllar-les en l’àmbit escolar pot generar que les produccions dels alumnes pateixin d’un cert estaticisme.

Fruit d’aquesta experiència didàctica, una de les obsessions que travessa tota la unitat «Pinta amb les paraules», de primer d’ESO, rau a presentar persones emprant mitjans diversos. Els textos que es van seleccionar posaven l’èmfasi en la capacitat de conèixer un personatge pels seus moviments i no només per la seva descripció (física o de caràcter). Així, l’actitud d’Alícia al principi de la novel·la ens la caracteritza com una noia somniadora, inconscient, fantasiosa i educada a la vegada. I encara més, la fugida de Divendres dels seus raptors ens revela els seus  dots atlètics, la seva habilitat com a nedador, la seva intel·ligència i la seva submissió a Robinson Crusoe. La pàgina 41 del llibre resumeix, de manera il·lustrativa, alguns dels mitjans de què disposen els escriptors per presentar personatges.

En conseqüència, dos dels reptes que encaren els alumnes a l’hora de portar a terme l’activitat de síntesi són:

a. Imaginar una situació en la qual sigui coherent escriure una presentació d’un amic o amiga.

b. Generar imatges dinàmiques d’aquesta persona, de manera que la veiem actuar.

Per abordar aquests reptes, cal que es facin les activitats preparatòries amb molta dedicació i es recomana un intercanvi oral de les idees dels alumnes un cop fets els exercicis. Tot i així, haurem de ser conscients de la dificultat creativa que suposa descriure una persona a través  dels seus moviments.

Després d’un parell de versions, ens adonem que el text es va ajustant al que es demanava i que es pot superar la descripció descontextualitzada (que s’ha emprès en la unitat 1). Així, l’Aina parteix d’una trobada amb l’amiga per anar a la fira el dia de la Festa Major; la Mar se situa en el dia que va conèixer l’Ona Mei, un fet que justifica per si sol la presentació, i l’Alba explica que s’han trobat per estudiar.

Pel que fa al dinamisme, observem alguns tòpics: la manera de caminar (arrossegant els peus o lleugera) o el somriure. Al costat d’això, ens apareixen petits detalls força interessants: el gest deliciós de la Lili repartint les cireres, que denota l’amistat entre ella i l’Alba ; l’admiració d’un noi en veure la Cora, que ens transporta a la descripció de les seves faccions, i els intents de presentar-nos les amigues per mitjà de les seves paraules.

La possibilitat de disposar de textos elaborats per alumnes, com a mostra de les activitats de síntesi, ens ajuda a percebre la dificultat d’aprendre a escriure cada cop millor i, a la vegada, la necessitat de treballar-hi intensament.


Joan Marc Ramos