Tag Archives: activitats de síntesi

La descripció del carrer

21 gen.

Una de les aportacions principals del Projecte Eines és la proposta d’una activitat de síntesi al final de cada unitat didàctica, entesa com un instrument central d’avaluació al costat dels controls ordinaris. Des d’una perspectiva competencial, s’entén que l’alumnat ha de ser capaç de mobilitzar tot allò que ha après en una activitat comunicativa lleugerament diferent de les que ha portat a terme al llarg de la unitat.

A alguns alumnes, els sol costar d’entendre que aquesta activitat tingui un pes semblant al del control, però, a mesura que avancen les unitats, aquesta concepció els impregna i dediquen cada vegada més esforços a fer les activitats de síntesi.

Aquestes tasques són reptes comunicatius i, per tant, tenen unes instruccions de caràcter obligatori per posar en funcionament  el que s’ha après. El fet de començar per la descripció d’un espai proper és una manera de convidar els alumnes a fixar-se en els detalls de la realitat, de manera que vagin entenent que, en els detalls, es troba bona part de la qualitat d’un text. Els tres exemples que hem seleccionat mostren que aquests aprenents s’han aturat a observar i que han cercat la manera de transmetre les seves observacions en paraules: el regalet del penúltim paràgraf; la presentació dels edificis del quart paràgraf, i la història del veí del penúltim paràgraf.

Tot i que s’hagués pogut demanar una descripció sense haver fet la unitat didàctica, la instrucció pren sentit quan s’han treballat intensament una sèrie de continguts lingüístics que, al seu torn, prenen sentit en fer-ne ús: el títol, l’adjectivació, les enumeracions i el vocabulari específic treballat en la unitat. El títol La platja a quatre passes singularitza el carrer. Veiem que l’ús que els tres alumnes han fet dels adjectius és força destacable; potser en el text El carrer Eixample, un lloc tranquil és on l’alumne se n’ha sortit millor. D’altra banda, en El carrer inundat trobem un bon ús del repertori lèxic treballat en la unitat: el mobiliari urbà i  els sentits de l’olfacte i l’oïda.

Si es llegeixen amb atenció, s’observa que els textos –tot i ser segones versions– presenten encara molts elements millorables: en El carrer inundat, per exemple, hi ha usos força interferits (en cursiva), reiteració d’estructures i d’adjectius, i se subratlla un nom erròniament. Efectivament, si entenem l’escriptura com a procés de reescriptura, el text sempre serà millorable: el nostre context escolar és el que determinarà quan ens aturem i passem a un altre repte.

Finalment, volem posar de manifest el potencial d’aquestes activitats com un espai perquè  els alumnes més motivats o més brillants vagin més enllà de la instrucció. Els tres textos depassen amb escreix l’espai mínim que es demanava sense caure en repeticions innecessàries; van més enllà, fet que no sempre es pot portar a terme en un control tradicional. Observem, de la mateixa manera, com l’alumna que ha escrit El carrer inundat ha integrat l’estructura descriptiva del text Del palau del Gran Khan en la seva producció, adreçant-se al lector de la mateixa manera. Aquesta decisió no ha estat induïda pel professor, sinó que és fruit de la seva recerca i de la necessitat de superar el repte plantejat.

Joan Marc Ramos