Tag Archives: eines

La dificultat de moure les descripcions

22 febr.

Encara que el retrat es pot considerar un gènere discursiu en si mateix, el més habitual és situar les seqüències descriptives dins de textos més extensos. El fet d’aïllar-les en l’àmbit escolar pot generar que les produccions dels alumnes pateixin d’un cert estaticisme.

Fruit d’aquesta experiència didàctica, una de les obsessions que travessa tota la unitat «Pinta amb les paraules», de primer d’ESO, rau a presentar persones emprant mitjans diversos. Els textos que es van seleccionar posaven l’èmfasi en la capacitat de conèixer un personatge pels seus moviments i no només per la seva descripció (física o de caràcter). Així, l’actitud d’Alícia al principi de la novel·la ens la caracteritza com una noia somniadora, inconscient, fantasiosa i educada a la vegada. I encara més, la fugida de Divendres dels seus raptors ens revela els seus  dots atlètics, la seva habilitat com a nedador, la seva intel·ligència i la seva submissió a Robinson Crusoe. La pàgina 41 del llibre resumeix, de manera il·lustrativa, alguns dels mitjans de què disposen els escriptors per presentar personatges.

En conseqüència, dos dels reptes que encaren els alumnes a l’hora de portar a terme l’activitat de síntesi són:

a. Imaginar una situació en la qual sigui coherent escriure una presentació d’un amic o amiga.

b. Generar imatges dinàmiques d’aquesta persona, de manera que la veiem actuar.

Per abordar aquests reptes, cal que es facin les activitats preparatòries amb molta dedicació i es recomana un intercanvi oral de les idees dels alumnes un cop fets els exercicis. Tot i així, haurem de ser conscients de la dificultat creativa que suposa descriure una persona a través  dels seus moviments.

Després d’un parell de versions, ens adonem que el text es va ajustant al que es demanava i que es pot superar la descripció descontextualitzada (que s’ha emprès en la unitat 1). Així, l’Aina parteix d’una trobada amb l’amiga per anar a la fira el dia de la Festa Major; la Mar se situa en el dia que va conèixer l’Ona Mei, un fet que justifica per si sol la presentació, i l’Alba explica que s’han trobat per estudiar.

Pel que fa al dinamisme, observem alguns tòpics: la manera de caminar (arrossegant els peus o lleugera) o el somriure. Al costat d’això, ens apareixen petits detalls força interessants: el gest deliciós de la Lili repartint les cireres, que denota l’amistat entre ella i l’Alba ; l’admiració d’un noi en veure la Cora, que ens transporta a la descripció de les seves faccions, i els intents de presentar-nos les amigues per mitjà de les seves paraules.

La possibilitat de disposar de textos elaborats per alumnes, com a mostra de les activitats de síntesi, ens ajuda a percebre la dificultat d’aprendre a escriure cada cop millor i, a la vegada, la necessitat de treballar-hi intensament.


Joan Marc Ramos

Com treballem les competències de l’àmbit lingüístic?

6 febr.

Aquest mes de gener, el Departament d’Ensenyament ha publicat un conjunt de llibrets centrats en la identificació i el desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i matemàtic, en sengles volums per a l’Educació Primària i Secundària. La consellera Irene Rigau presenta els documents amb un objectiu clar: «una ofensiva de país a favor de l’èxit escolar».

El tema de les competències presenta tants matisos que sovint quedem desorientats per la mateixa terminologia. Així doncs, a vegades aquestes s’identifiquen amb les proves de competències bàsiques que es fan en diversos cursos de l’Educació Primària i Secundària, fet pel qual es generen certes reticències en els claustres. No entrarem aquí en el caràcter competencial d’aquestes proves, en alguns casos qüestionable, sinó que destacarem que l’enfocament competencial suposa molt més que superar una avaluació externa.

En la Guia didàctica del Projecte Eines hem explicat de manera detallada quin pot ser el desenvolupament de cada una de les vuit competències bàsiques a partir del treball amb els nostres llibres de text. A més a més, cada una de les unitats didàctiques identifica aquells components de cada competència que poden ser treballats amb més intensitat. En l’arrel d’aquest treball de definició, hi ha dues premisses fonamentals que articulen el nostre pensament didàctic:

a. No treballem per competències, sinó que desenvolupem les competències (i no només les bàsiques) a través dels continguts propis de la nostra àrea.

b. El desenvolupament de qualsevol competència reclama l’adquisició d’unes rutines de treball i d’unes rutines de pensament que depassen l’abast d’una activitat, d’una unitat didàctica i, possiblement, d’un curs escolar.

L’observació dels nostres materials mostra la insistència en aquestes rutines de lectura atenta, interpretativa, reflexiva;  d’escriptura i de reescriptura; de reflexió gramatical; de diàleg a l’aula com a mitjà de construcció de coneixement…

L’aportació del Departament d’Educació ens sembla prou coincident amb aquestes idees, ja que camina en el sentit de concretar competències, establir-ne els nivells de consecució, apuntar-ne els continguts clau o situar l’avaluació competencial en el centre de l’acció educativa. Hi trobem a faltar, tanmateix, els exemples concrets d’activitats, d’actuacions dels alumnes, que ens puguin orientar amb claredat sobre com treballem les competències lingüístiques. Dedicarem un seguit d’apunts a assenyalar diverses activitats i unitats didàctiques del Projecte Eines que exemplifiquen de manera evident allò que teoritza aquest document, a fi que el professorat pugui observar la relació entre la teoria de les competències i les pràctiques possibles de l’aula.

Joan Marc Ramos