La dificultat de moure les descripcions

Encara que el retrat es pot considerar un gènere discursiu en si mateix, el més habitual és situar les seqüències descriptives dins de textos més extensos. El fet d’aïllar-les en l’àmbit escolar pot generar que les produccions dels alumnes pateixin d’un cert estaticisme.

Fruit d’aquesta experiència didàctica, una de les obsessions que travessa tota la unitat «Pinta amb les paraules», de primer d’ESO, rau a presentar persones emprant mitjans diversos. Els textos que es van seleccionar posaven l’èmfasi en la capacitat de conèixer un personatge pels seus moviments i no només per la seva descripció (física o de caràcter). Així, l’actitud d’Alícia al principi de la novel·la ens la caracteritza com una noia somniadora, inconscient, fantasiosa i educada a la vegada. I encara més, la fugida de Divendres dels seus raptors ens revela els seus  dots atlètics, la seva habilitat com a nedador, la seva intel·ligència i la seva submissió a Robinson Crusoe. La pàgina 41 del llibre resumeix, de manera il·lustrativa, alguns dels mitjans de què disposen els escriptors per presentar personatges.

En conseqüència, dos dels reptes que encaren els alumnes a l’hora de portar a terme l’activitat de síntesi són:

a. Imaginar una situació en la qual sigui coherent escriure una presentació d’un amic o amiga.

b. Generar imatges dinàmiques d’aquesta persona, de manera que la veiem actuar.

Per abordar aquests reptes, cal que es facin les activitats preparatòries amb molta dedicació i es recomana un intercanvi oral de les idees dels alumnes un cop fets els exercicis. Tot i així, haurem de ser conscients de la dificultat creativa que suposa descriure una persona a través  dels seus moviments.

Després d’un parell de versions, ens adonem que el text es va ajustant al que es demanava i que es pot superar la descripció descontextualitzada (que s’ha emprès en la unitat 1). Així, l’Aina parteix d’una trobada amb l’amiga per anar a la fira el dia de la Festa Major; la Mar se situa en el dia que va conèixer l’Ona Mei, un fet que justifica per si sol la presentació, i l’Alba explica que s’han trobat per estudiar.

Pel que fa al dinamisme, observem alguns tòpics: la manera de caminar (arrossegant els peus o lleugera) o el somriure. Al costat d’això, ens apareixen petits detalls força interessants: el gest deliciós de la Lili repartint les cireres, que denota l’amistat entre ella i l’Alba ; l’admiració d’un noi en veure la Cora, que ens transporta a la descripció de les seves faccions, i els intents de presentar-nos les amigues per mitjà de les seves paraules.

La possibilitat de disposar de textos elaborats per alumnes, com a mostra de les activitats de síntesi, ens ajuda a percebre la dificultat d’aprendre a escriure cada cop millor i, a la vegada, la necessitat de treballar-hi intensament.


Joan Marc Ramos

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: