Cal fer pensar els alumnes?

Fa pocs dies, un alumne se’m va encarar a mitja classe i em va deixar anar: «Aquest exercici és massa difícil».  Es tractava, concretament, de l’exercici 1 de les pàgines 32 i 33 de l’Eines de 2n d’ESO.

Tot i que no és bo categoritzar els alumnes, perquè cada un presenta la seva idiosincràsia, em sembla oportú fer-ne una breu descripció a partir de les observacions de catorze mesos de compartir aula. Es tracta d’un alumne amb unes qualificacions notables, un d’aquells que sol portar sempre (o gairebé sempre) la feina feta, que no es distreu a classe però que, indefectiblement, es mostra poc il·lusionat amb allò que fa. Els professors entenem que no cal que els alumnes es morin d’entusiasme amb les nostres propostes, i ens hi hem de resignar: hem de ser capaços de treballar més enllà de la motivació.

Tanmateix, quan un bon alumne et fa una afirmació com aquesta, cal acostar-s’hi i analitzar què succeeix. L’exercici en qüestió proposa 7 preguntes d’elecció múltiple a partir de dos textos. El format és ben conegut. Si no fos perquè els faig copiar la pregunta i la resposta correcta en la llibreta, es tractaria del format ideal per a aquest alumne. Per tant, no és un problema de format. En parlem una mica (sense deixar de controlar la resta de la classe, que no s’hi val a badar!) i m’adono que hi ha un doble problema: un de lleu i un de greu. El lleu és que les respostes no apareixen escrites literalment en els textos. L’alumne fa un any que treballa amb l’Eines i ja ha superat aquesta sorpresa: sap que cal interpretar el text i la pregunta. El problema greu és que els dos textos són parcialment contradictoris. Aquesta situació el bloqueja perquè no entén que dos textos, aparentment científics, puguin expressar visions diferents d’un mateix fet. Molts alumnes han adquirit la rutina de respondre preguntes, però no tots els qui l’han adquirida entenen que les preguntes i les activitats són un camí cap a l’aprenentatge. En aquesta activitat, es tractava d’adonar-se que molts dels fets relatius a les ciències humanes i socials poden tenir diverses explicacions, que poden semblar contradictòries, però, com es demostra en l’exercici 2 de la pàgina 33, són complementàries.

L’activitat pretén desvetllar en l’alumnat una espurna de pensament crític. L’observació de les contradiccions ens obliga a analitzar amb tots els ets i uts cada possibilitat. En aquest cas, resulta interessant trobar la resposta correcta, però aquesta activitat només té sentit com a aprenentatge si es ressegueix el camí del dubte i la resolució del petit problema que es plantejava.

Joan Marc Ramos

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: